dimarts, 14 de juny del 2016

1. Català central. Txarango i Itaca Band, Torna'm

Tot seguit troareu les cançons que hem analitzat i el detall d'alguns tret dialectal que s'hi poden trobar.




 “Torna’m”
Txarango & Itaca Band

Si sapiguéssim la resposta, si obeíssim als de dalt,
si el nostre cor no fos culpable d'haver-nos fet tant mal.
Si només amb un somriure tot s'hagués resolt,
si les bases del conflicte no fossin qüestions d'amor.

Si tu i jo no fóssim sempre partidaris de dir no
a totes les bogeries que vénen de l'altre món.
Si la terra no fos plana, si aquest somni fos finit,
et diria que t'estimo en la foscor.

Torna'm les paraules de les mans
que són les importants,
que amb el seu joc ens farem grans.

Torna'm aquelles ales de l'amor,
l'essència d'un sol cor,
junts serem sempre molt més forts.

Potser mai vam ser tan nobles per cridar-nos sense por,
un candau a cada orella per donar-nos la raó.
Però demà podrem parlar-nos cadascú des del seu lloc,
tinc ganes d'estimar-te i que m'estimis tal com sóc.





Com es pot observar escoltant la cançó, els trets fonètics de les vocals són els propis del català central. Així doncs les a i les e en posició àtona de les paraules següents:


  • Resposta, culpable, somriure, partidari, bogeries, terra Es pronuncien com una vocal neutra.
  • Les o també en posició àtona dels mots següents: Obeíssim, somriure, conflicte, importants, 
  • Es pronuncien com una u.
  • Les terminacions verbals també són les pròpies del català estàndard central: t'estimo, obeíssim, fos, fossin, fóssim, sapiguéssim. En altres dialectes aquests formes podrien ser: t’estime, t’estimi, t’estim, obeírem, fóra, fore, sapiguéram.


2. Balear. Donallop, Vencerem

Vencerem
Donallop

Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera,
des dolor que no té barrera,
batzers, escarrassos, flors de mariera.

Capvespres tot sols
més junts que ses pedres,
no travessa es sol
aquestes vidrieres,
cromats
d’amor
ventures
pures,
cent anys pertot
fent-mos sa pua.

Qualque miracle
cau a sa becada,
damunt es coixí
amb s’orella plegada
escoltava es teu cor
com cavalcava,
en haver acabat
desesperada.






Alguns trets característics del balear que es poden trobar en aquesta cançó són els següents:

  • Pronunciació de la vocal tònica [e] en [ԑ] oberta, com per exemple vencerem, creuarem, orella
  • Els diftongs –qua i –gua fan –co i –go, com a qualque.
  • Fan iodització (la LL es pronuncia l) i de vegades desapareix la i, com a orella.
  • Diferenciació entre b oclusiva i v labiodental cavalcava, ventures, vidrieres
  • Manca de pronunciació de les –r finals: cor, que es pronuncia co; amor, que es pronuncia amò.
  • Ús de l’article salat es, sa, ses, so, sos: ses penes, des dolor, sa frontera.
  • Ús de les formes plenes en els pronoms febles: fent-mos
  • Lèxic propi: batzers (esbarzer), escarràs (estella), capvespre (tarda, vespre), becada (caperrada)



3. Rossellonès. Joan Pau Giné, Allioli



“Alliolli”
Joan Pau Giné

Amb un poc de paciència
Amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la força d'un ramat.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.

Amb lo que sabem d'escola
I amb lo que sem descuidat
Amb els somnis de bressola
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.

Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments i costelles
I intel·lectuals pesats.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.

Caparutxos per la Sang
I carrotes pels obriers
Tants de contes despassats
I que encara se porten bé
Amb l'USAP que sempre guanya
I el diumenge a fer el tiercé.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.

Amb el vi que se vén pas
i cançons que vénen bé
Amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
i els peus dins del merder.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.

Eleccions de quant en quant
Tornarmai cal anar a votar
Comencem d'en ser farts
De nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt
Cada un l'hem de fer muntar.

Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà.






Alguns trets característics del rossellonès que es poden trobar en aquesta cançó són els següents:


  •       Utilització de la forma “pas” per a la negació: “El pare noël vén pas d'amunt”, “jocs que valen pas res”
  •       Paraules que acaben en “ia” tendeixen a reduir-se a “i”: pacienci
  •      Mots esdrúixols esdevenen plans: “demagogia”
  •       Els  pronoms  es  col·loquen  davant  de  l'infinitiu i  gerundi: “nos fer representar”
  •     Ús dels pronoms en forma plena: “se vén pas”
  •     Ús de sem per a la primera persona del plural del verb ser.
  •       Lèxic propi: bressola (bressol), despassat (treure una cosa del lloc), , carrota  (pastanaga)       Gal·licismes: obrier (obrer), tercié (tercer).

4. Alguerès. Claudia Cabruzza, Qui trista que és la tarda





“Qui trista que és la tarda”
Claudia Cabruzza

Alguer, mare de gran falda,
de quan t'he deixada,
la mia genia hi és nada,
qui trista que és la tarda.

La veu dels carrerons,
lo so del campanil,
lo cel de mil colors
fan l'ànimo gentil.

Aqueix meu sentiment
Diventa malaltia,
alluny de la mia gent
no viv en harmonia.

Als braços de l'Alguer
jo tenc de tornar,
la gent del meu país
jo vull tota abraçar.








Alguns trets de l’alguerès que es poden trobar en aquesta cançó de Claudia Cabruzza són els següents:
·     

  •       Consonants d i l intervocàliques passen a r: nada (pronunciat nara), deixada (pronunciat deixara)
  •      Ús de l’article masculí lo: lo cel, lo so
  •     La R + consonant a l: tarda (pronunciat talda), tornar (tolnar)
  •       El sistema vocàlic tònic té set vocals; l'àton confon la o amb la u (curó 'color')
  •     Possessius:  meu/mia (mia genia, meva gent)
  •     El dígraf ll esdevé l: vull (pronunciat ‘vul’)
  •      Lèxic propi: genia (gent), campanil (campanar), diventar (tornar-se), viv (visc)