1. Català central

El català central és la varietat que es parla en el bloc oriental dins la divisió dialectal catalana. És l’àrea que té més pes demogràfic ja que inclou tota la província de Barcelona i Girona i la meitat oriental de Tarragona. És la varietat que s’acosta més al català estàndard.

Les principals característiques d’aquest dialecte són:

Trets fonètics:

·      El vocalisme àton es caracteritza pel tancament en u de la o i la confusió de a i e en la vocal neutra. En el vocalisme tònic destaca l'obertura de la e tancada del llatí vulgar.

·      El tret més característic del sistema consonàntic es la iodització (pas de ll a i o j: jo vui per jo vull).

·      No hi ha distinció entre b i v.

Trets morfosintàctics:

·      La pronúncia (per neutralització de o/u) en u de la primera persona del present d’indicatiu (jo pensu per jo penso).

·      L’article el/la s’utilitza per a coses i per a les persones s’utilitza l´article el/en

·      Pronoms. Formes reforçades davant del verb: em, et, es.

·      Demostratius. Només tenen dos graus: aquest, aquell.

·      Els verbs incoatius fan l’increment en –eix.

Trets lèxics:

·      Nano, nana per noi, noia.

·      Blat de moro per moresc.

·      Lèxic propi: cargol, demà-passat, llombrígol, escombra, mirall, sorra, joguina, mandra, llard…

Subdialectes:

·      Català septentrional de transició: Pirineu, l´Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès.

·      Xipella: representa una zona de transició entre el català central i el nord-occidental, afecta les poblacions de Tuixén (Alt Urgell), les Oluges (la Segarra) i l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). La característica essencial és el pas de la e àtona final a i.

·      Parlar salat: es localitza a Blanes, Begur i Cadaqués. S’utilitza l’article salat.