3. Rossellonès

El català nord-oriental o rossellonès el trobem a la zona nord de Catalunya i sud de França que recull les comarques de Capcir, Alta Cerdanya, Fenollada, Rosselló, Vallespir i Conflent. Està influenciat per l’occità, el francès i l’espanyol i això dóna a certs resultats com ara:

·      Ús especial de certes paraules en espanyol, francès i occità en la llengua parlada.

·      Ús especial de la creació de certes formes verbals francesitzades.

·      Creació de noves frases fetes.

Trets fonètics:

·      La pronunciació de la o tancada tònica com si fos u.

·      Les vocals es redueixen a només cinc a, e, i, o, u; no hi ha vocals obertes.

·      La i  quan està davant d’una t tendeix a desaparèixer.

·      Desapareix la x en moltes paraules en singular, però en plural sí que apareixen. Per exemple, pei - peixos

·      Paraules que acaben en ia tendeixen a reduir-se a i

Trets morfosintàctics:

·      Els possessius mon, ton, son i ma passen a llur, llurs, llura, llures.

·      Els pronoms meua, seua i teua són igual que en valencià

·      Utilització de la forma pas per a la negació.

·      S’utilitzen paraules com quelcom, n’importe qui (qualsevol), n’importe quan (qualsevol moment).

·      Mots esdrúixols esdevenen plans.

·      Utilització del pronom em independentment de la seva posició. Ex.: me fa por, o truca-mé després.