4. Alguerès

L’alguerès es parla al municipi de l’Alguer, al nord-oest de l’illa de Sardenya (Itàlia). El parlen unes 20.000 persones. Té l'origen en els catalans que van poblar l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins al s. XVII. Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantingut la seva llengua fins avui.

Trets fonètics:

·      El vocalisme àton es caracteritza pel tancament en u de la o i la confusió de a i e en a.

·      Consonants d i l intervocàliques passen a r: meró, pescaror per meló i pescador.

·      Distinció entre b i v.

·      La r seguida de consonant es pronuncia l: balca per barca.

Trets morfosintàctics:

·      Primera persona del singular del present d’indicatiu presenta morfema zero: cant, parl.

·      Pretèrit imperfet de la segona i tercera conjugació amb –eva, -iva: seieva, colliva.

·      Articles: lo, la, los, les

·      No s’utilitza l’article personal

·      Ús dels pronoms en la forma plena: me, te, se, mos, vos, se.

·      Possessius: meu, tou, sou, nostro, vostro, d’ellos.

Trets lèxics:

·      Arcaismes: eixir, ver, gonella (faldilla)...

·      Sardismes: anca (cama), maco (boig)

·      Italianismes: cutxo (gos), presto (prompte).

·      Canvis de significat: bordell (soroll), escopina (saliva), llenya (fusta), tassa (got).