5. Català nord-occidental

El dialecte nord-occidental es parla des dels Pirineus fins a la Vall de l'Ebre, a més de la Franja de Ponent i Andorra. Comprèn les comarques de l'Alta i Baixa Ribagorça, els dos Pallars, el Pla i l'Alt Urgell, la Noguera, el Solsonès, la Llitera, la Segarra, el Segrià (amb la seva capital, Lleida), el Baix Cinca, les Garrigues, el Priorat, la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Matarranya i el Montsià. És  molt present sobretot a les zones rurals i té tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.

Trets fonètics:

·      Pel que fa al vocalisme, té cinc vocals àtones, perquè també tenen la e i la o tancades. No tenen la vocal neutra ni neutralitzen les o àtones en u.

·      Les a final àtones es pronuncien com una e oberta: terre

·      A vegades, les e tanquen en i: sinyor

·      Les o inicials acostumen a diptongar en au- : auliva, aulor

·      Les e inicials tendeixen a obrir-se en a: astel, anciam

·      Les i del grup -ix- es pronuncien: caixa

·      No hi ha diferències entre b/v; sonen igual.

Trets morfosintàctics:

·      S’utilitzen els articles determinats masculins lo i los en comptes de el i els. No s'usen els articles personals en i na: lo Pere, la Núria.

·      Es mantenen les -n- etimològiques en els plurals: jòvens, hòmens, ràvens.

·      La 1a persona del singular del present d'indicatiu es fa en -o, que sona o: jo canto

·      En els imperfets d'indicatiu cau la -v-: treballae, parlae, fee. En la primera conjugació presenta les desinències -aia- i -aies: cantaia, cantàiem.

·      En els verbs incoatius l'increment és -ix, -ixca, -isca: servix, servixen, servisca

Trets lèxics:

·      Es fan servir mots propis del dialecte com ara: apegar 'encomanar', corder 'xai', entrepussar 'ensopegar', espills 'mirall', fraga 'maduixa', giscle 'crit', maçana 'poma', melic 'llombrígol', moixó 'ocell', padrí 'avi', panís 'blat de moro', romer 'romaní', selló 'càntir', timó 'farigola', voler 'estimar'.