“Qui trista que és la tarda”
Claudia Cabruzza
Alguer, mare
de gran falda,
de quan t'he
deixada,
la mia genia
hi és nada,
qui trista
que és la tarda.
La veu dels
carrerons,
lo so del
campanil,
lo cel de
mil colors
fan l'ànimo
gentil.
Aqueix meu
sentiment
Diventa
malaltia,
alluny de la
mia gent
no viv en
harmonia.
Als braços
de l'Alguer
jo tenc de
tornar,
la gent del
meu país
jo vull tota
abraçar.
Alguns trets
de l’alguerès que es poden trobar en aquesta cançó de Claudia Cabruzza són els
següents:
·
- Consonants d i l intervocàliques passen a r: nada (pronunciat nara), deixada (pronunciat deixara)
- Ús de l’article masculí lo: lo cel, lo so
- La R + consonant a l: tarda (pronunciat talda), tornar (tolnar)
- El sistema vocàlic tònic té set vocals; l'àton confon la o amb la u (curó 'color')
- Possessius: meu/mia (mia genia, meva gent)
- El dígraf ll esdevé l: vull (pronunciat ‘vul’)
- Lèxic propi: genia (gent), campanil (campanar), diventar (tornar-se), viv (visc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada