3. Rossellonès. Joan Pau Giné, Allioli

“Alliolli”

Joan Pau Giné

Amb un poc de paciència

Amb un poc de voluntat

Un poc de demagogia

I un poc de pebre picat

Amb un poc de fantasia

I la força d'un ramat.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb lo que sabem d'escola

I amb lo que sem descuidat

Amb els somnis de bressola

I amb la puta realitat

Amb un cop de coca-cola

Amb prou ciment armat.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb guitarres matineres

Per un cant recuperat

Amb idees camineres

I espectacles de mercat

Amb xirments i costelles

I intel·lectuals pesats.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Caparutxos per la Sang

I carrotes pels obriers

Tants de contes despassats

I que encara se porten bé

Amb l'USAP que sempre guanya

I el diumenge a fer el tiercé.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb el vi que se vén pas

i cançons que vénen bé

Amb treballs desgraciats

i jocs que valen pas res

Una cultura pel cap

i els peus dins del merder.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli.

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Eleccions de quant en quant

Tornarmai cal anar a votar

Comencem d'en ser farts

De nos fer representar

El pare noël vén pas d'amunt

Cada un l'hem de fer muntar.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli.

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Alguns trets característics del rossellonès que es poden trobar en aquesta cançó són els següents:

•       Utilització de la forma “pas” per a la negació: “El pare noël vén pas d'amunt”, “jocs que valen pas res”
•       Paraules que acaben en “ia” tendeixen a reduir-se a “i”: pacienci
•      Mots esdrúixols esdevenen plans: “demagogia”
•       Els  pronoms  es  col·loquen  davant  de  l'infinitiu i  gerundi: “nos fer representar”
•     Ús dels pronoms en forma plena: “se vén pas”
•     Ús de sem per a la primera persona del plural del verb ser.
•       Lèxic propi: bressola (bressol), despassat (treure una cosa del lloc), , carrota  (pastanaga)       Gal·licismes: obrier (obrer), tercié (tercer).