SOM-HI. Una breu introducció

Aquest blog forma part del treball de recerca de 4t d'ESO, de l'Institut la Miquela, de Bescanó. L'objectiu del treball és analitzar les característiues dels dialectes catalans a través de cançons de diversos grups dels Països Catalans.

Què és un dialecte?

Un dialecte és una varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. 

L'any1861, Manuel Milà i Fontanals (filòleg, savi i escriptor català) va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic.

En les dues grans zones dialectals, trobem els diferents dialectes del català. Així, dins el català oriental hi ha el central, el balear, el rossellonès i l'alguerès. Dins del català occidental hi ha el nord-occidental i el valencià. En la imatge següent es pot observar la divisió geogràfica dels diferents dialectes:

Dialectes i subdialectes del català

Cal tenir en compte que els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició (dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns.

També cal dir que dins de cada dialecte podem trobar subdialectes, és a dir, varietats d'un dialecte que presenta trets propis d'una àrea geogràfica més reduïda. En el gràfic següent podem veure gràficament el conjunt de dialectes amb els seus subdialectes.

1. Català central. Txarango i Itaca Band, Torna'm

Tot seguit troareu les cançons que hem analitzat i el detall d'alguns tret dialectal que s'hi poden trobar.

 “Torna’m”

Txarango & Itaca Band

Si sapiguéssim la resposta, si obeíssim als de dalt,
si el nostre cor no fos culpable d'haver-nos fet tant mal.
Si només amb un somriure tot s'hagués resolt,
si les bases del conflicte no fossin qüestions d'amor.

Si tu i jo no fóssim sempre partidaris de dir no
a totes les bogeries que vénen de l'altre món.
Si la terra no fos plana, si aquest somni fos finit,
et diria que t'estimo en la foscor.

Torna'm les paraules de les mans
que són les importants,
que amb el seu joc ens farem grans.

Torna'm aquelles ales de l'amor,
l'essència d'un sol cor,
junts serem sempre molt més forts.

Potser mai vam ser tan nobles per cridar-nos sense por,
un candau a cada orella per donar-nos la raó.
Però demà podrem parlar-nos cadascú des del seu lloc,
tinc ganes d'estimar-te i que m'estimis tal com sóc.

Com es pot observar escoltant la cançó, els trets fonètics de les vocals són els propis del català central. Així doncs les a i les e en posició àtona de les paraules següents:

• Resposta, culpable, somriure, partidari, bogeries, terra Es pronuncien com una vocal neutra.
• Les o també en posició àtona dels mots següents: Obeíssim, somriure, conflicte, importants, 
• Es pronuncien com una u.
• Les terminacions verbals també són les pròpies del català estàndard central: t'estimo, obeíssim, fos, fossin, fóssim, sapiguéssim. En altres dialectes aquests formes podrien ser: t’estime, t’estimi, t’estim, obeírem, fóra, fore, sapiguéram.

2. Balear. Donallop, Vencerem

“Vencerem”

Donallop

Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera,
des dolor que no té barrera,
batzers, escarrassos, flors de mariera.

Capvespres tot sols
més junts que ses pedres,
no travessa es sol
aquestes vidrieres,
cromats
d’amor
ventures
pures,
cent anys pertot
fent-mos sa pua.

Qualque miracle
cau a sa becada,
damunt es coixí
amb s’orella plegada
escoltava es teu cor
com cavalcava,
en haver acabat
desesperada.

Alguns trets característics del balear que es poden trobar en aquesta cançó són els següents:

• Pronunciació de la vocal tònica [e] en [ԑ] oberta, com per exemple vencerem, creuarem, orella
• Els diftongs –qua i –gua fan –co i –go, com a qualque.
• Fan iodització (la LL es pronuncia l) i de vegades desapareix la i, com a orella.
• Diferenciació entre b oclusiva i v labiodental cavalcava, ventures, vidrieres
• Manca de pronunciació de les –r finals: cor, que es pronuncia co; amor, que es pronuncia amò.
• Ús de l’article salat es, sa, ses, so, sos: ses penes, des dolor, sa frontera.
• Ús de les formes plenes en els pronoms febles: fent-mos
• Lèxic propi: batzers (esbarzer), escarràs (estella), capvespre (tarda, vespre), becada (caperrada)

3. Rossellonès. Joan Pau Giné, Allioli

“Alliolli”

Joan Pau Giné

Amb un poc de paciència

Amb un poc de voluntat

Un poc de demagogia

I un poc de pebre picat

Amb un poc de fantasia

I la força d'un ramat.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb lo que sabem d'escola

I amb lo que sem descuidat

Amb els somnis de bressola

I amb la puta realitat

Amb un cop de coca-cola

Amb prou ciment armat.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb guitarres matineres

Per un cant recuperat

Amb idees camineres

I espectacles de mercat

Amb xirments i costelles

I intel·lectuals pesats.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Caparutxos per la Sang

I carrotes pels obriers

Tants de contes despassats

I que encara se porten bé

Amb l'USAP que sempre guanya

I el diumenge a fer el tiercé.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Amb el vi que se vén pas

i cançons que vénen bé

Amb treballs desgraciats

i jocs que valen pas res

Una cultura pel cap

i els peus dins del merder.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli.

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Eleccions de quant en quant

Tornarmai cal anar a votar

Comencem d'en ser farts

De nos fer representar

El pare noël vén pas d'amunt

Cada un l'hem de fer muntar.

Muntarà, muntarà

L'allioli, l'allioli.

Muntarà, muntarà

L'allioli muntarà.

Alguns trets característics del rossellonès que es poden trobar en aquesta cançó són els següents:

•       Utilització de la forma “pas” per a la negació: “El pare noël vén pas d'amunt”, “jocs que valen pas res”
•       Paraules que acaben en “ia” tendeixen a reduir-se a “i”: pacienci
•      Mots esdrúixols esdevenen plans: “demagogia”
•       Els  pronoms  es  col·loquen  davant  de  l'infinitiu i  gerundi: “nos fer representar”
•     Ús dels pronoms en forma plena: “se vén pas”
•     Ús de sem per a la primera persona del plural del verb ser.
•       Lèxic propi: bressola (bressol), despassat (treure una cosa del lloc), , carrota  (pastanaga)       Gal·licismes: obrier (obrer), tercié (tercer).